Palplantats a la lluna
ens disfressem de petits.
Ens traiem els rellotges
i escampem els segons.
Hem comptat quinze passes
i ja hem trobat vint raons.
Si mireu dins el cove
ens hi veureu caminar.
El metge em diu: respiri.
Però jo el que vull és plorar.
Deixeu-nos en pau,
que a tots dos
ens convé somiar.
