La pluja d’estels,
m’agafa distret.
Fa un vent
del que emprenya.
M’hi giro d’esquena
i em calo el barret.
Tinc els peus baldats.
Les cames m’aguanten,
però els ulls em fan figa.
La pluja d’estels,
m’agafa distret.
Hi ha un home que vota
i em diu que m’hi apunti.
Em branda un paper
que vol que llegeixi.
Les cames m’aguanten,
però els ulls em fan figa.
Tinc els peus baldats.
La pluja d’estels
m’agafa distret.
Una noia descalça
que salta a la corda
em xiula cançons
i em convida a jugar
a fet i amagar.
Se m’obren els ulls
i els peus ja no pesen.
Ara ballen tot sols.
M’amago de l’home
que vol que m’hi apunti
i començo a botar.
Ara sí.
Ara sí
que la pluja d’estels
m’agafa despert.
