Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Avui plou en el meu cor.
A l’artèria faig córrer la veu
que deixo la porta oberta
i que vessi el que ha de vessar.
Hi ha llocs on no se’m vol,
però ara escric sola i a casa.
Avui deixo la porta oberta
i que entri qui vulgui entrar.
No em cal ni amagar les claus.
No hi ha cap pany [...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Hi ha un nen ajupit
que plora de fam.
Esteses les mans
demana la pluja.
A dalt d’un balcó
hi ha un home que crida:
el poema no rima!
No entenc el que diu.
De vespres sordejo
i em perdo els seus cants.
El nen se m’apropa
i em xiula a l’orella:
Tinc gana, home gran.
Convoco la pluja
i plego el paraigües.
Alço el puny dret.
i al [...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
La pluja d’estels,
m’agafa distret.
Fa un vent
del que emprenya.
M’hi giro d’esquena
i em calo el barret.
Tinc els peus baldats.
Les cames m’aguanten,
però els ulls em fan figa.
La pluja d’estels,
m’agafa distret.
Hi ha un home que vota
i em diu que m’hi apunti.
Em branda un paper
que vol que llegeixi.
Les cames m’aguanten,
però els ulls em fan figa.
Tinc els peus baldats.
La [...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Si em pessigues
potser m’ho creuré.
Que de nits
encara guixen
i no és per guanyar-se la vida?
Que per la tarda
encara somien
i no és per combatre la son?
Que de matins
encara s’alcen
i no és per rematar els mots
que ens queden al diccionari?
Que encara hi ha gent que escriu poesia?
Que encara n’hi ha més com tu
que fins [...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Pot semblar inútil
que cerqui albes
en mig de la negra nit.
Sé que m’entesto
i pregono lluites
per sofàs on no s’hi cap
de tant de filòsof pansit,
que porta segles cansat
i massa acostumat
a tants crits.
Però jo encara camino i somio,
car he dit sempre
i no canvio,
que estaré al costat dels pobres.
Qui sàpiga llegir que llegeixi,
ho escriuré amb lletra [...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Palplantats a la lluna
ens disfressem de petits.
Ens traiem els rellotges
i escampem els segons.
Hem comptat quinze passes
i ja hem trobat vint raons.
Si mireu dins el cove
ens hi veureu caminar.
El metge em diu: respiri.
Però jo el que vull és plorar.
Deixeu-nos en pau,
que a tots dos
ens convé somiar.
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
A la lluna em despentino
i se m’inflen els pulmons.
Veig que la terra s’atura
i l’home torna a pensar.
Sé que comença la festa,
raja cava pels balcons.
Dues llambordes sospiren.
La gespa no pot esperar.
El primer arbre despunta.
Ja ningú ho podrà aturar?
Em desperta el cagaelàstics!
Per què m’emprenyes de tan lluny
i em manes que torni [...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Més camino, menys m’enyoro.
La consigna és ben clara:
em calço les dues sabates
i ja hem trobo com a casa.
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
Jo també volia ser mariner
i salpar amb ‘La Veritat’.
Difícil tasca la meva
ara que el mar s’ha assecat.
Sé que a Conreria m’esperen
rius de tinta al meu abast.
Però és complicat arribar-hi,
sense aigua no es pot nedar.
Els vents poca premsa gasten
i han tancat el quiosc de mar.
Massa tard ens n’hem adonat
que el paper de diari calenta.
[...]
Publicat a Pep Mita, poesia el Gener 14, 2008 | Deixa un Comentari »
El bosc és com el recordes,
no cal que t’hi encaparris.
Les parets no tenen orelles,
i les tanques no saben parlar.
No burxis allà on no hi ha res.
Els barrots de les presons
no separen el gra de la palla.
Aparta’t ben lluny de tots ells.
No és el fort dels miserables
anar repartint escrúpols.
Quan toquen a morts en el bosc
t’il·lusiones [...]
